Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Temps estranys

           Malgrat la raresa d’aquests dies, hi ha moments on em puc reconciliar amb el món.
Només una imatge. Només unes paraules. Només una reaparició després d’anys de silenci. Només un acudit.
Tinc molta sort. Sempre ho he dit. Soc una dona afortunada per sentir la calor de l’afecte de la gent. Tot i les absències voluntàries. Tot i els silencis que han acabat amb tot, no deixe de ser una dona afortunada.
Tu mai has deixat d’estar des del retrobament i és un plaer immens tindre’t a la vida, malgrat el poc que ens veiem.
Les teues imatges matineres em donen forces als dies que no en tinc. Els teus missatges, el teu somriure que il·lumina el món, les teues paraules sempre de força i d’ànim fins i tot quan no estàs del tot bé.
Tu i les altres persones que en aquests dies de confinament i solitud sent properes.
Persones, amigues i amics que amb humor i realisme ajuden al fet que les hores siguen més curtes.
Una altra gent ha reaparegut després d’anys de silenci. No passa res. Ara ens necessitem.
I diuen que la música amansa a les feres, almenys a les que eren en altre temps. Ara encara no ho sé.
Ara només sent la fortuna de sentir-me bé, en pau i estimada per molta gent a la qual jo també estime.
Una altra gent ha decidit lliurement marxar. Està amb el seu dret. No hi ha carenes que ens lliguen eternament. Fins i tot el matrimoni, si es vol, es pot trencar.
L’afecte per les persones es dona lliurement. I hi ha gent que té por de donar aquest afecte. S’ho perden. Perquè estimar, a banda de ser un acte de llibertat, també és un acte alliberador.
S’alliberen emocions contingudes i fins i tot secretes i desconegudes per a un mateix. Ens ajuda a conéixer-nos millor i ens obliga a recórrer nous camins que ens mostren límits i ens obliguen a prendre (o no) decisions arriscades. A plantejar-nos situacions desconegudes.
Però per a tot això s’ha de voler estimar. I, sobretot, en aquests temps difícils que ens ha tocat viure.
No és fàcil. Però és possible i molt enriquidor.
Clar que qui no aposta, mai guanya. Com en la loteria. I, quan guanyes, te n’adones del valor de la calidesa humana i de la calor de l’afecte de la gent valenta.
Ben cordialment,
Tere

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: