Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Ja està…

Per fi ho he pogut fer.

M’he ficat al centre de la meua pròpia vida.

Tot i que ha costat, ho he fet.

He aconseguit desplaçar altres vides i col·locar la meua.

He necessitat tota la vida per a fer-ho. Però ja està.

Allà hi ha un cau ple de tendresa per a alguna gent.

També hi ha amor i ganes d’estimar. I de compartir.

He aprés a saber rebre.

I a mirar el que hi ha al meu voltant i valorar-ho.

He canviat la mirada.

No parle d’egoisme.

Parle d’autoestima, de respecte a les necessitats pròpies.

Parle d’escoltar-me i negociar les meues prioritats.

Parle de valorar les meues habilitats i capacitats i de ficar-les en valor.

No vull treure ningú de la meua vida. En absolut.

Valore, i molt, a tota la bona gent que tinc la sort d’haver trobat a la vida.

Gent bona i generosa que ha entès el procés i m’ha donat la mà.

Bona gent que m’ha acompanyat fins i tot en la distància.

Trobar la pau, la desitjada pau, ha deixat pas a eixa necessitat.

Ara el meu món comença a estar en ordre.

Ja m’he fet visible per a mi mateixa.

Pors fora.

Dolor fora.

Llàgrimes sols per riure.

Mans obertes per donar i rebre.

Pas ferm per fer el meu camí propi amb la bona gent que em vulga acompanyar.

I endavant, sempre endavant.

Perquè, com diu Llach “…, malgrat la boira, cal caminar”.

Anem de la mà?

Ben cordialment,

Tere

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: