Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Afortunada

 

Sempre he dit que sóc una dona molt afortunada. Però als últims anys de la meua vida les coses encara han anat millor.

No vaig a negar que hi va haver una temporada llarga on la tristesa, les pors i el dolor sord i séc és van assentar al meu cor.

Va ser un temps que no vull recordar.

Un temps on l’únic lloc on em podia refugiar era a dins de mi mateixa.

Em vaig quedar empresonada.

I cega i quasi sorda al que passava al meu voltant.

La taca de dolor i tristesa em va inundar per motius ben variats.

D’aquell temps recorde la negativa sistemàtica a estar amb la gent que m’estima.

El temps va passar lentament, molt lentament. I jo només podia arrastrar-me per les hores. No podia fer res més. Estava bloquejada.

Aquells mesos varen passar i quasi després d’un any vaig començar a poder estar am la meua gent que estava bastant preocupada.

Vaig ser capaç, sempre de la mà, d’alguna d’aquelles persones, de poder començar nous projectes i de poder tornar a mirar endavant.

D’aquell temps de foscor vaig aprendre una gran lliçó: les persones que m’estimen també estaven al meu costat tot i que jo m’esforçara per aparta-les.

El temps de dol i de dolor ha passat i ara em trobe a un gran moment de la vida.

En uns mesos acompliré 52 anys i em sent molt feliç. Recuperada i amb molts projectes que tirar endavant.

I acompanyada per molt bona gent que m’he trobat en este camí cap al benestar.

He trobat bruixes, magues, fades, gnomos, lluentor a alguns ulls, mans fortes sempre disposades i sempre ofertes, tendresa, amistat sincera.

He retrobat el plaer de mirar amb deteniment a les persones. D’escoltar la meua intuïció, de deixar-me anar.

He aprés que al cor hi ha espai per a molta gent.

He aprés que el NOSALTRES sempre, sempre, és molt més ric que el JO, però que sense el JO, es difícil construir un bon NOSALTRES.

He aprés que la risa cura més que les medicines.

He aprés que un sincer i afectuós BON DIA, predisposa a un dia amb joia.

He descobert gent meravellosa que no coneixia i a la que ara admire i estime.

He retrobat gent fantàstica i deliciosa.

He marxat i he tornat.

He participat en un Akelarre amb dones meravelloses a qui admire i respecte profundament.

I de tot això m’he enriquit intentant aportar també el meu grà de sorra per aportar a eixes persones el millor de mi mateixa.

He fet un viatge pel temps i cap a mi mateixa.

Sóc una dona afortunada, perquè sé qui sóc, i sóc el que vull ser.

Sóc molt afortunada, per viure com vull viure.

Sóc afortunada perquè em sé una dona estimada.

Sóc afortunada perquè em sent acompanyada per bona gent.

I, sóc feliç perquè sóc conscient del que estic visquent, sentint i estimat

I tot això sense parar de riure

Ben cordialment,

Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: