Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

T’acompanye…

Ho vares dir i ho vares fer.

La lectura d’aquelles primeres fulles del llibre sabent-me acompanyada, va resultar diferent, novedosa.

L’acabava de comprar perquè me l’havies recomanat,

A la vida m’han acompanyat de moltes maneres, però mai a una lectura i amb distància pel mig.

Compatibilitzar solitud física, companyia emocional, lectura estimulant i un somriure mentre descobreixes el mons que ofereixen els llibres és possible i molt enriquidor.

No va ser una estona llarga per l’hora, però he de reconèixer que va ser molt agradable.

És dolç saber que pots  sentir-te acompanyada de moltes maneres.

És agradable, molt agradable tenir cinquanta i un anys i continuar dient que és la primera vegada de moltes coses.

Ahir va ser la enèsima primera vegada. En este cas, la de sentir-se acompanyada en la distància llegint el mateix.

Viure amb ganes, tenir la ment oberta ajuda a que els diàlegs interiors siguen més fluids.

I, amb les persones especials amb qui comparteixes bons moments, eixos diàlegs son, senzillament meravellosos.

Ahir, sense quasi parlar, ens varem saber comunicar. Sense paraules, sense contacte, amb la distància.

Però el diàleg va ser fluid. I, en definitiva, això és el que importa.

Va ser un silenci necessari per a la lectura.

Va ser un silenci ple de companyia.

Un silenci molt sorollós on el llibre compartit va ser un bon altaveu.

I els silencis, de vegades, si que és poden escriure

Ben cordialment

Tere

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: