Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Per fi, tot esta bé

Fins ahir mateix hi havia dos calaixos buits a casa.

Esperaven ser emplenats.

O, senzillament, esperaven des de fa massa temps. Quasi quatre anys, és sempre, massa temps.

Ja no estan buits. Ja no esperen.

Han passat massa coses. I el temps també ha passat.

Res més que dir. Ja no hi ha temps d’esperar res.

Eixe temps ha passat.

Ocupar amb consciència eixos calaixos amb les meus coses em va acabar de reforçar en la idea de que els espais no es regalen perquè crec s’han de conquerir per cadascú.

Ara tot comença a estar en ordre.

Cadascú té el seu espai.

Ja he aconseguit conquerir i ocupar eixos dos últims calaixos que se’m resistien.

Ja només queda l’esperança d’una vida llarga i plena de sorpreses on cada persona ocupa el seu espai.

Jo ja he ocupat, del tot, el meu.

L’amistat és l’últim refugi. I eixe crec que sempre estarà obert. Eixa és la meua intenció.

Ara, cada vegada que necessite abrigar-me el coll, només hauré d’anar a un d’eixos calaixos i buscar un mocador o una bufanda.

Ja no queden espais buits.

Ja no queda res pendent.

Tot esta en pau.

Per fi, tot esta bé.

I jo, recuperada.

Ben cordialment,

Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: