Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Aquest matí mentre em dutxava amb aigua tèbia he sentit una sensació estranyament familiar que m’ha permès recordar i fins i tot reviure per un segon una part del meu somni.

Tinc molta facilitat per recordar els somnis i les sensacions que aquests em produeixen. I la d’avui ha estat doblement agradable.

L’agradable sensació que em va recordar l’aigua tèbia va ser la d’una abraçada intensa rebuda recentment per part d’una persona a qui conec fa gairebé trenta anys i a qui no veia des de fa molt.

El retrobament va ser una sorpresa per les dues parts i l’abraçada que es va produir es va quedar a la pell.

La meva germana sempre em diu que sé abraçar. Alguna gent amiga, també, però en aquest cas crec que vaig abraçar i vaig ser abraçada, cosa que no sempre passa.

Hi ha abraçades que es queden per sempre. En la meva vida hi ha algunes memorables.

A la euro-manifestació a Barcelona de l’any 2002, just a la plaça d’Urquinaona hi va haver una que, afortunadament, encara avui segueix tenint meravelloses conseqüències.

També a Barcelona, ​​però a l’estació de Sants i amb una altra persona n’hi va haver una que va ser molt terapèutica per a l’altra part i que a més va tenir efecte immediat ja que que li va canviar la disposició de l’ànim i va durar fins i tot mesos aquesta nova actitud. Amb aquesta mateixa persona una altra abraçada intensa es va produir a Garraf. En aquella ocasió el tremolor es apoderar dels dos i la intensitat que es va produir encara, i amb una mica d’esforç, sóc capaç de sentir-la.

Al final serà veritat això de les abraçades curatives.

Ahir van passar per el meu lloc de treball dues amigues a les que feia temps que no veia. En tots dos casos hi va haver abraçades i us puc assegurar que em vaig sentir tot el dia estupendament. Primer per veure-les estupendament i ambdues amb bones notícies i després per sentir tot el seu afecte a través de les seus abraçades.

Si, crec que definitivament les abraçades són terapèutics. Caldria practicar-les més sovint. Però això sí les sinceres, les que surten de l’ànima, les que dicta el cor perquè són aquestes, les que es queden gravades a la pell, l’ànima i el cor.

Molt cordialment,

Tere

Anuncis

Comments on: "Una abraçada, un record" (1)

  1. Així és, les abraçades pures, les de veritat, ens evoquen tot allò que hem compartit amb la persona.Estan enganxades fortament al record…Saps com introdueix el gran Eduardo Galeano ( que ens va deixar aquest any) el seu llibre “El libro de los abrazos”?:”RECORDAR, DEL LATIN RE-CORDIS, VOLVER A PASAR POR EL CORAZÓN”…Un abraç Tere, un gran record.
    Eva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: