Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Una nova mirada…

Han passat mesos sense que m’acostara a aquest espai. I hui ho faig amb un altre ànim. Amb l’ànim de reconèixer-me gairebé curada.

La primavera està a la volta de la cantonada i sempre estimula l’ànima.

En breu començaran a florir les plantes i els bulbs que vam plantar fa mesos i, com cada any, em seguirà meravellant aquesta màgia que surt des del fons de la terra per brindar-nos la seua bellesa integral.

La pau amb la que he viscut aquests darrers mesos ha permès la remissió del dolor i de l’enyorança.

Torne a sentir-me bé, plena i amb ganes de nous projectes que em puguen il·lusionar en qualsevol sentit.

Una pau llargament desitjada que només ha arribat quan, després del dol, he pogut, per fi, tancar ferides quasi del tot.

Una pau que em permet el retrobament amb gent amiga a qui vaig tenir allunyada, que no abandonada.

Una pau que ajuda a respirar amb més llibertat, ja sense l’opressió del dolor i de l’angoixa, que permet triar amb llibertat i sense condicionaments de temps ni espais.

M’he tornat a trobar amb les meues contradiccions i incoherències, però també amb la meua risa i amb les meues ganes de viure cada minut.

He deixat enrere part de les meues pors i n’he resolt altres. Però altres noves han aparegut. Però precisament això és viure … fer front al que aparega en cada moment i a ser possible, amb un somriure.

Les pors saludables mai han de ser espantades. Però aquelles que ens paralitzen i ens impedeixen avançar cap al benestar o la felicitat han de ser encarades i reduides abans que es convertisquen en corcó de la nostra ànima i del nostre pensament. I en això estic en molts moments, però amb el cap alt de saber que cada dia ho intente.

La fortalesa de la pau interior per anar resolent qüestions molt delicades, la seguretat de no sentir-me sola, la necessària introspecció per a la reflexió i el qüestionament del que està bé o malament formalment, marquen ara el meu camí.

I em sent bé, en pau. Ja no desitje res més. Ni res menys.

La llum del sol de mitjans febrer ho inunda tot i convida al passeig. Just així de lluminós i càlid està el meu ànim. Crec que en aquests moments no li puc demanar més a la vida. Però tampoc vull menys.

Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: