Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

No cal estar enamorada per reconèixer una intensa mirada plena de tendresa. I, si a més de tendresa, uns preciosos ulls et reconeixen com a esser amb afinitat i certa complicitat, es resultat es una carícia al cor.

De tant en tant es produeixen eixos xicotets miracles (que per una altra banda són els únics que existeixen) .

Són sols dècimes de segon, però deixen petjada al cor i a la memòria.

No cal sentir sols l’amor per la parella, per saber que hi ha altres tipus d’amor i altres maneres d’estimar.

Respecte i admiració mútues son, o millor dit deurien ser, dos característiques sempre presents a totes les relacions, però sobretot a les de parella.

I quan a més de respecte i admiració trobes complicitat, el resultat es multiplica per molt.

I tinc la fortuna d’haver-ho viscut no una, sinó dues vegades en esta setmana. I puc dir que em fa sentir molt bé reconèixer tot això a uns preciosos ulls amics

Gràcies per eixa carícia doble i que espere que es torne a donar molts cops més perquè no et vull treurer de la meua vida.

Sóc afortunada. Gràcies

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: