Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Covardia

Em sent ben malament perquè recentment he descobert quanta gent covard hi ha al meu voltant. I això em fa mal, molt de mal.
Crec que fins ara mai havia estat conscient de la veritable importància i intensitat del mal que poden fer les persones covards.
Qui no té la força de donar la cara en un moment important.
Qui no sap dir un adeu amb l’orgull de la voluntat presa i amb el cap ben alt. Qui necessita de mitjans aliens o de terceres persones per enviar missatges.
Qui no vol ficar-li noms a les coses o s’amaga darrere de veritats inventades.
Qui no vol conèixer les conseqüències dels seus actes en altres persones i, a més no li importen.
De tot això n’he patit enguany i n’estic farta, molt farta i molt cansada.
L’egolatria de la gent, en estos casos, els fa perdre de vista l’interés general, la necessitat de parlar per tancar ferides, per tenir pau i permetre que altres persones la pugam tenir.
Enrocar-se en posicions on ens creguem que tenim la veritat més absoluta i que això ens dona drets front a altres opinions o, senzillament a actuar sense consens per tal de no donar la cara és la pitjor cara d’eixa covardia de la que parle.
Ser valent o valenta no és sols anar a recórrer milers de kilòmetres, o anar a una guerra, o llançar-se a una aventura amorosa. No, ser valent o valenta és afrontar els problemes i resoldre’ls mirant de no fer mal a ningú, per exemple.
I això, com estic comprovant este any, ho sap fer molt poca gent.
La decepció, la ràbia i la impotència es fan presents cada vegada que em trobo atrapada en estes situacions.
Tot i això, jo ho superaré i buscaré créixer amb estes experiències desagradables de gent covarda a la meua vida, però eixa gent, amb mi, mai més podrà buscar ser valenta, perquè senzillament els negue eixa possibilitat.
He de tornar a mirar al meu voltant i, potser, fer una altra llista de noms per oblidar. Ho estic pensant perquè després de figurar en eixa llista, mai més els deixaré entrar a la meua vida.
Però de veritat que ho estic pensant. Alguns covards, senzillament ja no estan, ni tornaran a estar.
Ah!!! i les fugides endavant no son la solució per als seus problemes.
Ben cordialment,
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: