Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Un adeu

No per esperat és menys dolorós. Ho sabía. Sabía que aplegaría el moment d’enfrontar-me directament amb eixe moment on et negues a escriure la paraula ADEU perquè et fas plenament conscient que cobra tot el seu sentit originari.
Ja està. Ha parlat i ho ha deixat clar. No vol mirar enrere. Ni conservar del passat a persones que, en definitiva, el varem fer vibrar en algún moment i li varem arrancar més d’un somriure.
Té dret a fer-ho. Pot (i deu) triar quines persones vol tenir a la seua vida. Ha de construir el seu dia a dia amb persones que l’entenguen i que sàpiguen estimar-lo com ell és mereix i com sap.
Te dret a ser feliç i espero que ho siga. Així li ho he fet saber al missatge de comiat que li he fet.
El que ja no sé si té dret és a mantenir un silenci covard al llarg dels últims quatre anys, després d’haver dit que parlariem. Ho vas dir tu. Vas dir al sorretament aquell on és varem trobar després de més de tres anys d’un altre silenci, “que parlariem per veure el que queda i mirar d’arreglar-ho, si tu vols, clar”. Eixes varen ser les teues paraules.
Però mai varem parlar. No vas agafar el telèfon, ni vas contestar als correus.
Ara has contestat a un missatge a la xarxa social. No has tingut el detall de donar la cara. O la veu.
Has dit prou.
Però no podràs evitar que pense que no em mereixia este tracte. I açò si que és un retret. Ho sento. Et feia més valent, però al final veig que m’he equivocat.
M’he tornat a equivocar, com quan vaig pensar que l’altre, el que també ha marxat sense donar la cara era valent.
I no ho sou. Cap dels dos sou valents.
Utilitzar les noves tecnoogies per no donar la cara no us fà més moderns. Us fa més covards.
Les persones, tot i que siga per respecte al que hem tingut o compartit en algún moment de les nostres vides ens mereixem un respecte, encara que siga a la distància. I tú no l’has tingut. L’altre, tampoc l’ha tingut. I eixa covardía us agermana.
Ara, com et deia al misatge, ja puc tancar eixe espai emocional teu que no podía tancar i que em feia mal.
Ara puc dir que ets un covard en tota regla. Que els dos sou un covards en tota regla i que no us mereixeu el meu respecte.
Ara ja puc dir adeu amb tot el que això significa.
Adeu

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: