Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

L’espurneta

El cap de setmana passat, un amic de l’ànima em comentava que des de fa unes setmanes, als ulls tinc una lluentor diferent.
Ell, que sap perfectament el que estic visquent, va afegir que la vitalitat i alegria amb la que em veu ara és conseqüència de eixa espurneta que has ficat al meu cor.
Te raó i ho sap.
Tu també ho saps. Saps que cada mati, quan em desperte, el primer pensament del dia és per a tu.
Saps que cada cop que mire el calendari, conte els dies que falten per fer-te un petó, per mirar-te.
Saps que cada vegada que en dones la mà, és com reconèixer que tot esta bé, que la vida ens ha donat una oportunitat.
Saps que eixa espurneta que has deixat al meu cor ha aconseguit algo que era quasi impensable: que torne a tenir il•lusió, a viure amb il•lusió.
I suposo que això és el que estic transmetent: ganes de viure, alegria de viure.
I tot això ho ha fet el miracle de la teua mà, de la teva mirada i del teu somriure, de la teua rialla i d’eixe to de veu fluixet que utilitzes quan vols dir coses realment importants.
Ara mateix estic somriguem-te. Tu no estàs al meu costat físic, però habites al meu cor.
Eixe somriure que ara tinc, segur que també esta il•luminant la meua mirada.
És el resultat de tenir una espurneta que tu has deixat al meu cor.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: