Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

L’afecte i admiració que sentim per unes persones i no per altres crec que té molt a veure en la seua particular manera d’entendre en món i la vida.
Sens dubte, una persona que encara la vida amb força, energia positiva, alegria, ganes de lluitar, amb inquietuds que la porten a ser una lluitadora, encara que siga de causes perdudes, té moltes paperetes per a tenir la meua admiració, i amb el temps el meu afecte.
M’agraden les persones lluitadores i que es riuen fins i tot d’elles mateixes. Les que saben que han descobert que, potser, la felicitat passe per tenir una actitud positiva a la vida i portar un somriure als llavis que regalar a qui es creue al nostre camí cada dia.
Per això se’m fa tan difícil assumir la malaltia en estes persones a les que admire tant.
Parle de dos dones Empar i Emi o Emi i Empar. Ara les dos estan una mica malaltes. I em costa de creure.
D’elles he dit que son el meu referent i que quan siga una mica més gran vull ser com elles. Caminar per la vida con ho fan elles, amb un somriure sempre que regalen cada segon a qui és topa amb elles. Jo, de gran vull tenir la seua força, la seua empenta, les seues ganes de viure perquè sempre reflecteixen felicitat.
A algunes persones les he presentat, com a referents de felicitat.
A més de les dos he aprés lliçons de vida que d’una altra manera no haguera ni somiat aprendre.
Les dos tenen la tendresa necessària per aconseguir derretir-me quan em parlen i em conten coses i, al mateix temps la força necessària per lluitar cada dia i cadascuna als seus espais.
A les dos les considere mestres, que ho son, però a més les dos son mestres de vida per a la gent que tenim el privilegi de tenir-les a la nostra vida, de sentir el seu afecte.
Ara necessiten el que necessiten. Ara els toca a elles, és el seu temps i sols entenen això i respectant els seus temps i els seus silencis crec que entendran que les estime i que estaré on elles vulguen que estiga.
Sols desitje tornar-les a escoltar riure o contant les coses que realment els importen.
Sols dessitje, tenir, de nou el plaer de saber-les bé.
Molts ànims i molta empenta i, com no podía ser d’una altra manera moltes besadetes d’una de les vostres alumnes de la vida.
Ben Cordialment,
Tere

Anuncis

Comments on: "Per a dos grans dones a la meua vida" (1)

  1. un post molt bonic i un homenatge ben sentit!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: