Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Un mes de silencis.

En efecte, ha estat un mes on no he escrit ni una lletra a este espai. Però això no vol dir que no hagen passat coses. Senzillament no ha hagut eixe moment de serenitat, de pau i amb un estat d’ànim adequat per dirigir-me a este blog com ho vull fer: Des de un espai del meu cor on les coses son com son.
Amb esta nota introductòria, ara sí, vaig a escriure. Perquè ha estat un temps on han passat moltes coses al món emocional. I a totes elles, d’una forma o una altra, has estat present, i ho saps.
S’han despertat vells fantasmes, que pensava que tenia superats. Tots ells relacionats amb el viatge de l’any passat a uns territoris que varen quedar gravats a foc al meu cor i on vaig veure els ulls d’una nena de pocs anys que ja m’acompanyaran la resta de la meua vida. Fins i tot unes botes que vaig portar en aquell viatge, les he tret dels meus peus, perquè quan un dia les vaig fer servir, a cada xafada que feia em duia a aquells territoris i em feia mal. Les vaig regalar a una de les meues germanes.
A més, al viatge d’estos Nadals passats vaig compartir amb tu un dels moments més màgics dels que he viscut a l’últim any on és varen conjugar la pluja, el sol la calma d’un mar quasi sempre embravit i la lluentor d’una herba verda, humida i neta amb una solitud inesperada. Tot això barrejat amb un Arc de San Martí que, al cel, creuava tota la badia de San Lorenzo i que tenia una intensitat i una lluentor mai contemplada fins eixe moment i que les fotos van poder captar. I tot això, com saps, amb llàgrimes als ulls i amb la teua veu i les teues rialles a l’altra banda del telèfon.
Eixe és el meu tresor: Tenir-te al meu dia a dia, a la meua vida.
A altres àmbits, també han passat coses i les coneixes. Hi ha espais que han recobrat el seu ritme, lent, amb moltes pors, però amb voluntat de continuar caminant i creixent. Està clar que no sé que pot passar, però he apostat per caminar per una senda incerta, on no hi ha cap certesa, però tampoc, cap incertesa. I tu com sempre, incombustible, al meu costat.
Encetem any i com sempre m’has dit al llarg del temps que ens coneguem, serà un gran any. Jo enguany, ho veig d’eixa manera. Per fi ho puc viure així, però sempre amb la certesa que la teua mà estarà propera i sempre disposada.
Només puc desitjar-te coses bones benvolgut i estimat amic. Per això m’agradaria que el any nou et duga coses bones, tendres i que t’emplenen com a ésser humà meravellós que eres.
A mi també em trobaràs sempre al teu voltant, allà on tu vulgues que estiga.
Gràcies per tot i molts, molts B7s.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: