Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

No he sabut mai si, en el joc que des de fa més de quinze anys portem entre mans he estat la gata i tu el ratolí o he estat la ratolina i tu el gat, però sempre hem jugat a un joc de seducció que els dos sabíen que existía però que, també els dos fingiem no conèixer.
Ja no pensava que estava a la teva vida. Senzillament el temps i la distància havien fet el seu paper i tot havia quedat a la memòria dels dos.
Records de coquetejos, de rises i de un soroll d’ones de mar a una suau nit d’estiu.
Records, també d’un mometn on vaig compendre i entendre que hi havia alguna cosa més que el fet de ser companys quan et vaig contar que era possible una absència llarga per anar a treballar a Asturies i no et va agradar gens ni mica la idea.
Recods de quan vas anar a fer el camí de Santiago i et vaig demanar que em portares, si podíes, una figureta d’un pelegrí, per recordar-te i ho vas fer. La tinc al menjador de casa i de tant en tant la miro i et recordava.
Records de situacions crítiques a un congrés on els dos no voliem fer malbé a eixa persona que després ens ha traït i a última hora varem decidir, quasi de forma unànim i sense parlar-ho canviar el nostre vot.
Però sobretot records de moltes pors i de converses sobre les pors, sobretot les teves, per afrontar algunes situacions.
I ara, després tants anys i de tantes coses viscudes, quan ja ensava que només era un record a la teva vida reapareixes i em contes que tot et va bé.
Quina alegria pel rencontre i pel possible retrobament al setembre, sobretot quan pensava que ja no hi era a la teva vida!!!
Tot i això, encara no sé si soc gata o ratolina. No si tú ets gat o ratolí. Ho saps tu?. Acabarà alguna vegada este joc que ja dura tans anys o, potser ho deixem com està i continuem jugant?
Siga com siga, sols et puc dir que m’he alegrat moltissim de llegir les teues paraules al correu electrònic i de saber que t’has molestat en buscar-me, encara que haja estat a Internet. El resultat és el mateix: Volies trobar-me i m’has trobat. Ja saps on estic. Ara només queda que un dia ens trobem i parlem d’algunes coses que sempre han estat pendents. O no…
Gràcies pel missatge. I per reaparèixer. O per permetre’m pensar que el joc continua.
Ben cordialment.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: