Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

De vegades no fa falta res més per tocar el cel amb un dit que unes paraules.
No és necessari que siguen “paraules d’amor, senzilles i tendres” com cantava Serrat fa uns anys. Sols cal que es puguen sentir com a un raig de llum que treu totes les ombres que deixa la nit i ja resulten terapèutiques per a l’àmina.
No hi ha ombres al meu cor. Allà s’allotja la pau i la serenitat de que dona la seguretat d’una presència que ja ha decidit quedar-se a viure a eixe indret tan íntim
Allà, al cau dolcet, s’amunteguen cada cop més, rialles, records, sensacions íntimes però sobretot hi ha paraules que parlen d’un camí per fer.
Paraules plenes de llum que donen veu a sentiments mai expressats, mai descoberts i, potser fins i tot, mai viscuts.
I ara, amb eixes paraules plenes de llum, plenes de vida i d’il•lusions renovades és descobreix a la maduresa de les nostres vides, que tot és possible i que eixe camí que encara no s’ha fet, és transitable si vas de la mà d’aquella persona estimada.
De segur que serà un camí ben llarg i amb algunes pedres que ens poden fer mal, però de la mà i amb paraules que curen i donen vida i també amb la pau de saber-nos acompanyats, eixe camí també tindrà moltes rialles, moltes mirades intenses que permetran construir i compartir una complicitat que ara encara només som capaços d’intuir.
Ben cordialment
Tere

Anuncis

Comments on: "Unes paraules plenes de llum" (1)

  1. uala!!! 🙂 -permet que només faça un so de comentari!!! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: