Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

El pas del temps

Perquè?, perquè el temps ens té jugar estes males passades?
Hi ha dies que semblen mesos, i pel contrari hi ha mesos que duren menys que un dia.
Eixes sensacions que visquem quan som conscients del pas del temps, ens donen una mesura del que és la vida de curta. Quan te’n vols adonar han passat quatre mesos sense sentir eixa mà càlida sobre la teua mà, sense escoltar eixa rialla que en moments et pot salvar d’un abisme de dubtes i de silencis.
Este mati estava a una consulta mèdica i m’he permès observar les persones que allà hi estaven. Eren de totes les edats i condicions. Mes joves, més majors, dones, homes i totes estavem allà per alguna qüestió relacionada amb la salut o la falta de salut, per ser més concreta.
He pensat que amb el pas del temps, dels anys, la salut és pot anar deteriorant, però, com ho fem per aprendre que els pas dels anys ens deixa moltes mes coses que una més que possible manca de salut?
Com hem d’aprendre que el pas dels anys també ens ensenya a ser persones més lliures, més sàvies, més plenes i amb un major grau d’esplendor per a poder ser generoses amb qui ens envolta?
Com podem transmetre a les persones que és preocupen pel pas dels anys com una única qüestió d’edat que la vida és molt més bonica i plena si aconseguim que la generositat s’instal•le a les nostres vides com una forma de vida i sense tenir que esperar que la resta de les persones ho siguen amb nosaltres?
Jo encara estic aprenent a treure’m del damunt moltes de les coses apreses com a dona i que no m’agraden d’eixa educació convencional que vaig rebre i, a més, essent la major de cinc germanes.
Entre les coses que vull incorporar és, per exemple una manera d’estimar menys possessiva, més generosa i respectuosa. Però….estem parlant de sentiments, i de vida, i de temps…cada cop més ric, però també més escàs.
I ací em trobo, pensant, reflexionant i compartint algunes sensacions d’un mati de febrer on he vist el pas del temps de moltes maneres i totes elles complementàries. És complicat assumir que passa sense retorn, al mateix temps que valores la riquesa que t’ha aportat i que encara aporta sense sentir-te una mica més major en tots els sentits.
Almenys així ho he viscut aquest mati de febrer.
Ben cordialment.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: