Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Un moment dolç

Dolç però sense empalagar.
I es que s’està molt bé quan s’està bé. Fins i tot a espais d’intimitat que semblaven adormits s’ha instalat una pau interior que dona molta força.
Força per continuar les lluites ja començades, força per començar-ne d’altres i a més força per mira rel món amb altres ulls.
Tot això em fa sentir com una renaixença cada cop que miro els dies passar plàcidament, amb la seguretat que dona el fet de saber que cada mati durt el sol i, amb ell, les il·lusions renovades.
És com si m’haguera espolçat del damunt tota la pols d’alguns anys i de molts malsons. Com si m’haguera rentat els ulls amb aigua pura d’algun neiximent d’aigua a la teua muntanya, pura i cristalina que m’haguera tret totes les teranyines acumulades al llarg d’estos últims anys.
Sols per viure este moment tan dolç i poder-lo compartir, done per ben empleades totes les nits passades sense dormir i totes les llàgrimes que he deixat correr als ultims anys de la meua vida.
Ben cordialment.
Tere

Anuncis

Comments on: "Un moment dolç" (1)

  1. i eixos moments només s’han de deixar anar al nostre voltant! 😉 m’alegra tot el que llig! b7s

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: