Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

¿Com estàs?

Un pregunta que hem fet milers de vegades i que, de ben segur, ens han fet en altres milers d’ocasions.
Però l’altre dia em preguntava quantes de totes eixes vegades que hem fet o ens han fet la pregunta era amb vertader interès?
Crec que molt poques son les ocasions en que realment ens interessa la resposta i a molt poques persones que ens pregunten els interessa quin potser el nostre estat o la nostra situació.
Aleshores, si no ens interessa saber com està o com es troba la persona a qui li fem la pregunta, per què la fem?, Per cortesia?
No confondrem, de vegades, la cortesia amb la hipocresia, per allò de formar part d’una comunitat d’éssers (teòricament) racionals?
No ho sé.
Però el que si que sé es que m’importa molt poc com és puga trobar alguna gent a qui fins ara li he preguntat i a qui ja no li tornaré a preguntar, senzillament perquè en dona igual com estiguen.
Son gent que ja no forma part de la meua vida. Gent que no mereix ni un segon del meu temps ni tan sols per cortesia.
També hi ha gent (potser la mateixa) a qui a partir d’ara, quan em pregunten, si ho tornen a fer en alguna ocasió, el contestaré que bé, però serà com si els contestara que plou vi. O dit d’una altra manera, serà com no dir-los res, perquè en el fons crec que no els interesse ni jo, ni la meua vida.
I es que quan de vegades ens parem a pensar quantes preguntes fem sense que ens interesse gens ni mica les respostes que ens puguen donar, ens trobem en que hi han moltes, moltissimes.
I jo en continuo preguntant per què cony les fem?, per trencar el gel? per temor a un silenci que en ocasions és massa incòmode? per no voler afrontar que amb eixa persona en qüestió no volem tenir res, però tampoc ens atrevim a trencar del tot la relació?
La cortesia (o hipocresia) ens fa ser, en massa ocasions, poc coherents i jo soc de les que pense (com tu) que hem se ser coherents i seriosos amb nosaltres mateix.
L’any passat per estes dates vaig escriure a l’altre blog (http://teremolla.nireblog.com) un post que s’anomenava “Una lista de nombres para olvidar”. Potser enguany en faça una altra però de gent a qui ja no li tornaré a preguntar mai més com està. Senzillament perquè ja no m’interessa.
Ben cordialment.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: