Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Un any sense agenda

Pot semblar una ximpleria, però per a mi no ho és. Des de l’any noranta he anat sempre acompanyada per un d’eixos quaderns pesats en que s’acaben convertint les agendes.
I son així de pesats per què encara que tinc bona memòria els acabava convertint en l’arxivador improvisat del papers del dia a dia: la cita del metge de torn, el paper que tenia que portar a tal lloc o el recordatori (la majoria de les vegades innecessari) d’algun telèfon solt que mai faria falta.
M’havia acostumat a elles i em donava molta seguretat portar-les al damunt. Ho sentia necessari perquè considerava que la meua vida laboral depenia d’aquell quadern que, a mesura que anava passant l’any, anava augmentat el seu volum com si anara arreplegant totes les misèries de cada dia. Bé, i també les alegries.
Ara ja no en gaste d’agendes. Ja no em fan falta. I no és per falta de coses a fer. No, no és això. És perquè em sento més segura, perquè soc més conscient de que la meua vida l’he d’organitzar jo, com vulga fer-ho i, sobretot, pensant en les meues il·lusions, necessitats o desitjos i no en acudir a mil llocs diferents i fins i tot el mateix dia per a no avançar quasi res.
Poques vegades he oblidat una cita a la meua vida i quan mirava l’agenda era per reforçar que ho havia anotat bé i que d’alguna manera “tot estava en ordre i bé”.
Ara eixe tot continua estant en ordre i bé, però sense agenda, sense tanta inseguretat i amb la convicció de que la meua memòria continua funcionant relativament bé. També, així és una forma de fer-la treballar.
Tot un any i pico sense agenda. Tot un repte aconseguit després de més de dèsset anys carregant amb ella cada dia i, amb la part d’inseguretats que ella mateixa comportava.
Potser sols siga un fet simbòlic, però ja saps que m’agraden els simbolismes i el que comporten. Són tot un món ple de matisos 😉
Ben cordialment.
Tere

Anuncis

Comments on: "Un any sense agenda" (1)

  1. no és cap tonteria això de l’agenda… t’ho diu un que si no fora per la memòria de paper no en faria ni mitja de l’endret!!! [m’alegre que el motiu, en el teu cas, no siga la “simple” qüestió de la desmemòria!] 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: