Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Temps era temps…

Si, així comença una coneguda cançó de Lluis Llach que m’ha vingut al pel per a començar esta aportació al blog.
Temps de records, de risses, de llàgrimes, de complicitats, d’enyorances…
Tot això i moltes coses més han passat des de que estàs a la meua vida. I les que espere que continuen passant i compartint amb tu.
Algunes coses han canviat, però l’afecte més sincer que un dia et vaig entregar, això si que no ha canviat.
Ja, per fi ha aplegat un nou temps on les coses tenen altres colors i altres valors i ara ja toca anar emplenant de verd esperança eixe nou temps que ha estat tan desitjat.
I ha aplegat carregat de projectes nous, de noves il·lusions i també amb alguna cara nova que fa més plens encara alguns moments. I tu ací, al meu costat com una columna ferma on sé que puc refermar-me als moments on l’energia pot fallar.
Temps era temps quan plorava i et trobava, quan estava molt trista i estaves ahi per donar-me la mà…
Però també temps era temps quan hi havia alguna cosa dolça que compartir i sempre estaves el primer de la llista de trucades per fer-te saber la bonanova de torn.
Si, el temps que hem compartit, el que hem buscat compartir per caminar per eixes tortuoses sendes que ens ha tocat viure en alguns moments, però, a la fi i a la postre, un temps viscut ben acompanyada per algú que em dona força i em fa sentir molt ben acompanyada a la vida.
Gràcies per tot eixe temps, per tota eixa estona de llibertat que has compartit amb mi i que m’ha fet sentir tan segura en moments on la inseguretat i la incertesa no deixaven de rondar-me.
De nou gràcies per tot, estimat amic. Ja saps que el meu afecte per tu és immens i que t’has convertit en una de les meues joies més preuades.
Ara esperem que el temps que ens queda per compartir estiga ple de coses dolces 😉
Ben cordialment.
Tere

Anuncis

Comments on: "Temps era temps…" (2)

  1. hola Teresa [ja saps que m’agrada usar el teu nom complet en les ocasions solemnes! 😉 – Saps, també, que m’agrada dir que ets una exagerada (quan vols)… en aquesta ocasió no vaig a dir-t’ho perquè no és el cas i perquè compartisc tot el que dius… i això és viure, no? Anar caminant per un camí sempre desconegut que ens porta cap a un destí incert… un camí del que, però, l’única referència que tenim són les persones que ens trobem en ell… moltes gràcies pel tot el que dius i moltes gràcies per ser com ets! b-sot! 😉

  2. Hola te he leido en la lista de blogs valencianos. Yo tambien estoy y lo soy. Lo que no encuentro es un logo para poner en mi bar de la lista de blogs valencianos. Si sabes algo te agradecería me lo dijeras.
    Salutacions al temps de bon viure 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: