Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Les absències

Quin mal que fan les absències quan saps que ja son definitives!!!
L’ànima sembla que es quede una mica més buida i no saps com emplenar-la.
No acabes de saber que és el que t’està passant i, al final te’n adones que és el mateix. De nou una intensa sensació de solitud que de nou t’ensenya la pitjor de les seues cares.
Ja no és solament de l’absència que la Shiva ha deixat a la meua vida, no. Parle de moltes més absències que cada dia és fan més presents. Es tracta de absències que no has notat en massa ocasions i que ara es mostren amb tota la seua força i et recorden que ets tan poca cosa, tan vulnerable que pots perdre, fins i tot els punts de referència més arrelats.
La força que tenim totes les persones ens ajuda a superar esta mena d’obstacles que apareixen als moments que menys ho esperes.
Sé que la tristesa que porto a dins meu poc a poc anirà sortint i que dins d’un temps no serà més que un record llunyà i apagat, però hui la sento amb molta força.
Noto com passa el temps i com arrossega records i manies. Com han quedat enrere algunes coses però també hi veig com de tant en tant, la tristesa, eixa tristesa que és va instal·lar fa un temps a la meua ànima, sembla que vol recordar-me que es una hostessa permanent i que ja no depèn de mi el fet de que aparega o no, senzillament està i vol quedar-se un temps ací, en la superfície de la meua vida.
Suposo que hi han moltes maneres de conviure amb ella i encara busco la que em faça menys mal al meu dia a dia.
Crec que serà poc temps però amb ella mai se sap.
Per això he començat parlant de les absències, que no son solament dels éssers estimats, també ho son d’estat ànims que, encara que tornaran, ara son llunyans.
Tot i això els esperarem amb ànsia per tornar a riure obertament de les coses més senzilles.
Tot i la tristesa, ben cordialment.
Tere

Anuncis

Comments on: "Les absències" (1)

  1. la tristesa és com un mal convidat: només has de saber trobar el moment oportú per a reballar-lo de casa… clar, que els mals convidats tornen, però un ha de recordar com els va fer fora la primera volta. I si no ho recorda, ho intenta tot de nou!b7s i molts d’ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: