Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Després del silenci

No, no ha estat casual este silenci. El passat dia 3 de maig va morir la meua companya de vida dels últims onze anys. Si, la meua gossa, la Shiva va desaparèixer sense patir massa. La trobo a faltar, però la meua vida ha de continuar també per a recordar-la i estimar-la en el record que m’ha deixat i que encara és indeleble.
Ningú no pot entendre el que sento quan encara la busco a cada racó de la casa. Però no la trobo perquè ja solament habita al meu record. Però allà és encara i ho estarà.
No vull continuar parlant d’eixe tema perquè encara em fa plorar i ja no la vull plorar més. Sols vull cridar, una vegada més, que l’estimava molt i que la trobo moltíssim a faltar, però ja n’hi ha prou.
També he fet un viatge el passat cap de setmana per a ficar una mica de distància amb el record.
He estat a Madrid i m’he trobat amb situacions tan especials que encara no les puc definir del tot.
Ha estat un viatge màgic per molts motius. Per la gent amb la que m’he trobat, per les situacions dolces que he viscut, per la solidaritat entre les bones persones que he recuperat i sobretot per l’aposta que algunes persones han fet per la senzillesa i la tendresa en les relacions humanes.
Tot això, tot i saber que hi era al món, feia molt de temps que no ho havia viscut amb la intensitat amb la que ho he fet este passat cap de setmana.
Un món de sensacions i de realitat m’han envoltat en estos dies una mica convulsos. Vaig anar a Madrid buscant sorprendre a algunes persones i la més sorpresa de tots vaig ser jo mateixa. I ho vaig ser per la mateixa senzillesa de les situacions, de la pròpia tendresa, de la bona fe d’algunes persones i, crec que el que més em va impressionar de tot va ser la predisposició d’eixes mateixes persones per a estimar a cada persona que s’acostara amb bona fe a elles i amb la voluntat d’aportar eixe bon rotllo tan necessari als nostres dies.
He tornat molt impactada i amb una sensació molt dolça. Sé que tornaré a trobar-les i que cada cop serà, sobretot, més divertit i amb més profunditat. I em fa molta il•lusió saber que està al meu abast que això siga una realitat i continuar estimat a eixes persones llunyanes a l’espai però ben properes a l’ànima.
Aviat ens tornarem a trobar i serà per continuar recordant i estimat a qui ja no està entre nosaltres, com la Cristina o la Shiva i per continuar rient i visquent la nostra maduresa amb un somriure als llavis, perquè recordar a qui ens ha donat moments dolços, mai pot ser dolent i, per això cal fer-ho com a persones vives i agraïdes que ho som, amb un bon somriure i amb l’alegria d’haver-ho viscut i compartit.
Ben cordialment.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: