Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Una llarga setmana

Si, així ha resultat la última setmana després que el passat cap de setmana no poguera actualitzat el blog.
I ha resultat llarga perquè he anat buscant el moment per poder-lo actualitzar cada dia i, ha resultat impossible. És com si em faltara alguna cosa, com si necessitara treure alguna cosa de dins meu en este espai d’intimitat compartida.
I no hi ha res en concret que siga expressament el que volguera deixar per escrit, però el moment dolç que estic visquen, m’empenta a compartir les coses que em passen.
Vaig tenir un dia preciós (un altre) amb els xics d’Albaida i va resultar molt estimulant perquè feia més de mig any que no ens trobàvem i com deia un d’ells “havien atrasos que contar-nos”. Va ser un dia ple de llum i de bon rotllo.
Eixos son els dies que després queden als records com a dies que han format part de la teua vida.
O els dies on escoltes a un amic com plora la malaltia del seu pare i notes com formes part de la vida d’eixa persona perquè necessitava compartir-ho amb tu i plorar-ho. I ho va poder contar i plorar amb la tranquil·litat que ens poden donar en un moment precís les noves tecnologies juntament amb la necessitat de treure i compartir unes emocions fortes.
O la nit que mentre sopes sona el telèfon i, quan l’agafes, algú que confia amb tu i amb qui confies et demana un consell o et conta que podrà trobar milers de persones amb qui compartir bons moments però que encara enyora la dona de qui es va enamorar fa uns anys i que no està al seu cantó perquè ha decidit volar sola. I saps que ell l’estima bojament, però també saps que ella no tornarà mai i ell també ho sap, sap que la seua estimada serà a la seua vida com un estel preciós però només això. Que mai més la tornara a tocar, i que potser tampoc escoltara dels seus llavis paraules dolces a cau d’orella. Tot i això decideix contar-ho eixa nit que és troba més sol que de costum i quan acaba, et dona les gràcies per haver-lo escoltat en eixos moments “especials” com ell els anomena.
Llarga i intensa setmana, per tot el que he contat i el que he callat, però intensa per les emocions viscudes.
Al final, quan em fico al llit per les nits i faig el balanç del dia, penso que tinc molta sort a la vida. Que soc molt afortunada, perquè precisament l’afecte de la gent que m’envolta és el que li dona sentit a que cada dia siga especial i diferent.
I mentre, altre tipus de silenci m’envaeix i dona pas a l’enyorança, però això és per un altre día.
Ben cordialment.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: