Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Records del Pla

Esta setmana passada, i sense saber ben bé perquè, van venir a la meua memòria un records d’infantesa. Vaig recordar les engrunsadores que el meu pare ens va fer a les meues germanes i a mi baix d’un vell nisprer que hi havia al bancal del costat de casa.
No penjaven de les branques de l’arbre, no. El meu pare fa sempre les coses ben fetes i com que erem (encara ho som) moltes xiquetes va ficar una biga de fusta grossa entre el nisprer i la perera i d’allí va penjar les quatre engrunsadores. En faltava una, però poques vegades estavem les cinc juntes. A més, sempre ens quedaven les branques del nisprer per poder pujar i jugar allà dalt.
Aquell espai de les engrunsadores del vell nisprer (que per cert feien unos nispros prou bons) és van convertir en un espai de jocs però també en un espai de certa intimitat per a mi.
Quan tenia ganes d’estar sola anava allà i deixava volar en silenci els meus pensaments. O, de vegades quan tenia ganes d’escoltar la música de l’època i que a la meua mare no li agradava perquè deia que escridassava molt, també anava allà.
Però, potser el millor moment aplegava quan a l’estiu, en vacances d’escola, agafava la ràdio alguna vesprada i anava allà a escoltar “el consultorio de Elena Francis”. Allò era quasi un pecat, perquè la meua mare no volia que ho escoltara perquè després li feia massa preguntes que la dona no sabia, no volia o no podia contestar.
Recorde que no entenia quasi res, però em cridava molt l’atenció que havien moltes cartes relacionades amb les tasques de la casa i com fer-les millor,però encara en hi havien moltes més relacionades amb allò de ser nuvis i núvies. I sempre tenien problemes. Jo no entenia res però em cridava l’atenció que les respostes que donaven per la ràdio eren quasi sempre les mateixes: resignación y paciencia porque los hombres son así.
Clar quan no donaven més solució que eixa i, les primeres vegades li vaig preguntar a la meua mare, ella es va enfadar i no volía que ho escoltara. Al llarg d’un temps sempre que podia no li feia cas i ho escoltava, fins que em vaig avorrir d’allò de la resignación i la paciencia i vaig decidir canviar la ràdio per un llibre i em va anar millor.
El que no vaig canviar va ser l’espai on anava a llegir: les engrunsadores del nisprer.
I esta setmana (ves a saber per quin motiu) m’han vingut al cap. Ara, mentre escrit puc recordar fins i tot l’olor d’alguna vesprada d’estiu allí.
Son temps passats però de vegades sembla que s’empenyen en que, encara que han passat no volen desaparèixer i per això tornen a la nostra memòria.
Potser per això he decidit deixar constància ací d’algun d’aquells records.
Ben cordialment
Tere

Anuncis

Comments on: "Records del Pla" (1)

  1. JAVIER+RIBES said:

    Que bonic Reina, he imaginat per un moment al llegir-te que eres una nena petita contant un comte de fades.
    Petonets
    Xavier

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: