Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

intimitat emocional

En molt poques ocasions ha passat el miracle de trobar eixe espai on el temps, l’espai i la presència de l’altra persona es barreja tot a la memòria.
Però passa. I quan ho vius comproves que hi ha una altra dimensió en la comunicació entre les persones.
És pot confondre fàcilment amb altres estats emocionals. Com a poder es pot, clar que si. Però el temps (que ho fica tot al seu lloc) ho acaba ajustant.
Reconèixer que has trobat eixe estat d’intimitat amb una altra persona, sense necessitat de res més, crec que ens afavoreix la recerca per a ser una miqueta més lliures i per tant ens ajuda a conèixer millor les nostres limitacions.
És una situació on no es necessita cap disfresa per ser tu mateixa. On no es necessita fer cap pose. On les dos persones poden ser i estar lliure i serenament fins i tot en silenci. Però fins i tot en eixe silenci existeix complicitat.
Perquè quan de vegades fallen les paraules i ets sents en eixe moment màgic, el silenci acompanyat potser el millor element comunicatiu per expresar la pau d’eixe temps que no eisteix però que li dona sentit de ser precisament, el fet de sentir-se en la millor companyia
Tere

Anuncis

Comments on: "intimitat emocional" (1)

  1. molt bellament escrit!
    🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: