Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

És ben cert. Cada dia quan em desperte tinc la sensació de sentir-me una miqueta més lliure que la nit d’abans. I això em desperta la tendresa.
No sé ben bé com explicar-ho. És una sensació dolça que m’invaeix i que de vegades, fins i tot m’emociona.
És com tenir tot per davant, tot per fer i cada dia sentir que tens més forces per anar fent coses. Les coses que m’agraden, les que vull fer.
És com anar caminant per un camí on nomès poden pasar coses que, encara que de moment no semblen bones, amaguen la seua saviesa a algun cantó per obrir-la i brindar-la quan menys esperes.
És com la sensació que et dona l’abraçada tendra, càlida i suau d’un bon amic, on notes la seua protecció i el seu afecte i estima.
Quasi tots els matins, encara que haja tingut malsons, tinc eixa sensació meravellosa de la tendresa i voldria que es mantinguera molt de temps pero lo dolça que és.
Com Lluis Llach deia a un dels seus concerts, jo també reivindico el poder i la força de la tendresa.
Que tingau un molt bon dia, jo ja l’he començat ben bé.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: