Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Si, sóc la major de cinc germanes i quan puc m’agrada exercir com al que sóc: la germana major.
Em sento desvanida quan escolte a les meues germanes dir alguna cosa sobre la seua germana major referint-se a mí.
Mai és el mateix que que em criden pel meu nom. No sé que és, però m’agrada. I elles ho saben.
M’agrada malcriar-les quan venen a casa. Tenir per elles el que sé que els agrada (menys tabaco, això ja he decidit no tenir-ne, però el hi va haver molt de temps), m’agrada cuinar per elles els plats que sé que els agraden, però el que més m’agrada és, sens dubte xerrar amb elles de les seues vides, pensament o preocupacions.
Totes, les cinc, som prou reservades amb la nostra intimitat, però és nota quan tenen ganes de compartir problemes o alegries i, davant d’un bon café o una servessa sembla que molts problemes perden importància.
De vegades me les mire amb ulls tendres, altres, les voldria reballar allà on algu va perdre les espardenyes, unes altres les necessito, però per damunt de tot les estimo a totes i cadascuna d’elles com son.
De vegades punyeteres, altres molt retorcudes, altres cabotes, però totes són bones persones que és el millor que li puc dir a una persona.
Estic ben contenta de ser la germana major d’una colla de bona gent.
Per molts anys.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: