Diàlegs interiors, deixar-me brollar, ser jo

Dies i dies…

Hi han dies que queden marcats a l’ànima com si foren foc.
Hi han dies on creus que realment ser feliç en este mòn és alguna cosa més que una utopía.
El lloc idoni, la companyia dessitjada, la llum de un dia clar i un estat d’ànim relaxat.
I al final una sensació de pau interior dificil de descriure. Una sensació de que tot es possible i res dolent pot espatllar eixos moments.
Eixa carícia a l’ànima sols és pot compartir amb gent amb qui et trobes realment segura i estimada. Del contrari, es impossible viure moments amb eixa càrrega emocional.
Eixa, potser siga la màgia de saber que la felicitat es algo tan dolç que sols apareix quan la deixem aparèixer.
Eixa sensació de plenitut, de benestar, de sentir-se dolçament abraçada per la gent que t’estima és el més semblant que jo conèc a eixe estat que anomenen felicitat.
Soc molt afortunada, fa sols uns dies em vaig trobar un d’eixos moments meravellosos que de tant en tant la vida ens regala.
De nou, i per variar, em tornen a fallar les paraules.
Però l’anima sap el que vull dir i compartir.
Això és el que importa.
Tere

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol d'etiquetes

%d bloggers like this: